Ahir, dijous 30 d’octubre, la Sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Cugat va acollir el nomenament de Vicki Bernadet com a filla predilecta de la ciutat, en reconeixement a la seva trajectòria.
L’acte, ple d’escalf i emotivitat, va començar amb la benvinguda de l’alcalde Josep Maria Vallès (Junts), que va destacar la importància del ple extraordinari. Amb aquest nomenament, la ciutat reafirmava el seu compromís en la lluita contra els abusos sexuals infantils, “fent nostra la teva lluita”. També va vincular la figura de Vicki Bernadet als valors de Sant Cugat: “compromís, humanitat i coratge”, i li va agrair la tasca de transformar consciències i “posar paraules on hi havia silencis”.
Els portaveus dels grups municipals van elogiar la valentia de Vicki Bernadet per trencar el silenci i visibilitzar una realitat dolorosa i tabú. Van destacar la importància de comptar amb referents i entitats com la Fundació Vicki Bernadet, que acompanyen les víctimes i donen resposta a una necessitat social urgent. També van fer una crida a continuar lluitant per construir espais segurs i una societat més conscient. Tots coincidien que el canvi ha de ser col·lectiu.
Després de les intervencions, es va procedir a la votació. Enmig d’un breu silenci, totes les mans es van alçar amb convicció. Una onada d’aplaudiments va omplir la sala: per unanimitat, Vicki Bernadet va ser nomenada filla predilecta de Sant Cugat.
Visiblement emocionada, es va dirigir a l’alcalde per rebre el títol honorífic. Tot seguit, David Bondia, síndic de greuges de Barcelona, va compartir una vivència personal arran d’un cas en una escola pública, i va destacar la gran tasca d’acompanyament rebuda des de la Fundació Vicki Bernadet. Va denunciar el silenci que envolta els abusos sexuals infantils, comparant-lo amb un iceberg, i va apel·lar a combatre la impunitat i el desemparament: “És hora de responsabilitzar-nos”.
La periodista Mònica Terribas va intervenir parlant “des del cor”, i va remarcar que la responsabilitat de trencar el silenci no hauria de recaure en la víctima, sinó en el seu entorn. Va apel·lar als adults a observar les relacions entre menors i adults per prevenir dinàmiques inapropiades.
Les seves paraules van donar pas a l’actriu Mont Plans, que va descriure Vicki Bernadet com el mar: una força immensa que només es revela quan t’hi apropes. Va parlar del plàncton, que com ella, dona oxigen i alimenta la lluita; i de les posidònies, en perill d’extinció, com les poques persones que fan una tasca tan essencial. Amb aquesta imatge, va fer una crida a cuidar-la i donar-li suport.
Finalment, Vicki Bernadet va agrair el reconeixement amb emoció. Va explicar que va ser a Valldoreix on, per primer cop, va sentir el veritable sentiment de pertinença. Entre bromes i paraules sinceres, va saber captivar el públic, que la va aplaudir amb força i admiració. També va remarcar la importància de canviar les mirades, de continuar lluitant i de combatre la falsa sensació de seguretat dins les famílies.
Per cloure, Mont Plans va recordar que la Fundació se sosté gràcies a persones que, de manera altruista, decideixen sumar-se a la lluita. Amb un to distès, va fer una crida a fer-se socis i sòcies, perquè sense aquest suport, la Fundació no podria continuar acompanyant les víctimes ni treballant per entorns segurs.
Des de la Fundació Vicki Bernadet agraïm profundament aquest nomenament. Animem tothom a parlar dels abusos: verbalitzar-los és donar-los espai, i donar-los espai és reconèixer la seva existència i la presència que tenen en la nostra societat. Us convidem a unir-vos a la lluita per una infància lliure i protegida.
